DIVISES

L'amor i l'amistat

són les batalles importants de veritat.

El cavaller més fort

és aquell d'ànima pura

i més noble cor

EL DESENLLAÇ

Tirant torna triomfant de la seva victòria contra el Soldà, i l’Emperador decideix atorgar-li la mà de la seva filla, ja que ha fet prou mèrits per aconseguir-ho. A la cort hi ha un gran revolt pel casament, i comencen els preparatius. L’Emperador celebra una gran festa que durarà 7 dies i 7 nits, en honor del nou enllaç. La nit de bodes, Tirant i Carmesina fan allò que Tirant havia esperat amb tant entusiasme, i Carmesina queda embarassada. A mesura que passa el temps, la passió va cessant entre Tirant i Carmesina, per no afectar l’embaràs d’aquesta. L’Emperador està encantat de que arribin ja els seus néts, coneixedor de que li queda poc per viure. Quan el període de gestació arriba al seu fi, i Carmesina dóna a llum bessons, dues precioses criatures, la mare no pot resistir el part, i mor. Tirant s’ha de fer càrrec dels seus fills, sense la mare, i destrossat per la mort de la dona que més ha estimat. Plaerdemavida serà de gran ajut en l’educació dels nens, ella s’ocuparà d’aquests, mentre tirant compleix amb la seva feina de capità de l’exèrcit. A més, al principi Tirant no vol apropar-se als seus descendents, ja que els considera culpables de la mort de la seva mare, que tant havia estimat. Poc a poc, Plaerdemavida va ocupant el lloc de Carmesina, tant en l’àmbit matern, com en l’amorós, ja que Tirant comença a sentir-se atret per ella. Arriba el moment en que Tirant i Plaerdemavida aclareixen els seus sentiments, i s’embarquen en una relació. Gràcies a ella, Tirant comença a entendre que els seus fills no són els culpables de la mort de la seva mare, i es va apropant més a ells. Formen una família, una família feliç. Això els fa pensar en formalitzar la seva relació, i comuniquen a l’Emperador que volen casar-se, aquest no està gaire d’acord, però accepta pels seus néts. Aquesta vegada no hi haurà festa. Al poc temps, l’Emperador cau malalt, normal, donada l’edat que té. Mentrestant, l’Emperadriu seguia mantenint una relació furtiva amb Hipòlit. Un dels servidors de l’Emperador, sospitava de la seva muller, i començà a indagar, fins que descobrí la relació d’aquesta amb Hipòlit. Ràpidament va informar l’Emperador, que decidí executar tots dos per deslleialtat. Tot aquest assumpte va fer empitjorar la malaltia d’aquest, i va morir. En aquell moment, Tirant i Plaerdemavida es converteixen en Emperador i Emperadriu. Tot anava bé, fins al moment en que els infants s’adonen de que Plaerdemavida no és la seva mare, i que la seva mare està morta. Tal és el conflicte que es crea, que un dels infants, ple d’ira i ràbia, mata Plaerdemavida. Tirant, desolat per perdre dues vegades la seva estimada, es suïcida. L’Imperi queda decapitat, i els infants encara són massa joves per governar. Aprofitant això, els musulmans ataquen, i ho devasten tot. L’imperi ha estat arrasat, ha arribat el seu fi...O potser, els infants decideixin venjar-se...

GUILLEM DE VAROIC I TIRANT

Reflexioneu sobre com són actualment les relacions entre el jovent i la gent gran. Què creieu que té més importància a cada edat? S'assemblen al tipus de relació que es descriu en els primers capítols del Tirant lo Blanc? Raoneu-ho i redacteu-ne un breu article d'opinió.

A la novel·la Tirant lo Blanc podem observar com Tirant té un grandíssim respecte envers Guillem de Varoic (“Pare reverend, com que la vostra santedat li plau tan saber el meu nom, em satisfà molt de dir-vos-el”). El nostre cavaller és conscient de que Guillem de Varoic és un gran cavaller, amb una enorme experiència en la guerra. Ràpidament s’adona de que Guillem de Varoic pot ser un gran mestre per a ell, i podem trobar un paral·lelisme amb la relació que tenien els antics grecs mestre-deixeble. Gràcies al respecte, i a la conciència de que la gent gran és sàvia per la seva experiència, Tirant es converteix , amb els consells de Guillem, en un gran capità de l’exèrcit.

A mesura que ha anat passant el temps, tot això s’ha anat perdent. Els joves seguim sent conscients de que l’experiència és un grau, i que els ancians tenen molt per ensenyar-nos, però ja no els escoltem, és més, pensem que són avorrits, pesats i repetitius, i sovint intentem evadir les seves feixugues anècdotes. Aquell respecte s’ha perdut, i ara preferim buscar a Internet, abans de preguntar-li als nostres avis, ja que és molt més còmode.

Cada etapa de la vida té uns interessos propis, i evidentment els d’un jove i els d’un ancià disten molt. Els ancians busquen l’harmonia, la calma, el contacte amb la seva família, i gaudir d’aquesta mateixa; mentre que els joves es centren en gaudir de la seva joventut, llaurar-se un futur, etc, però evidentment, la família no està entre els seus interessos.

Després d’aquesta comparació, concloem que les relacions jovent-gent gran estan molt allunyades entre l’edat mitjana i l’actualitat.

RETRAT HUMORÍSTIC

Redacteu una breu descripció caricaturesca de Tirant lo blanc o bé de Plaerdemavida.

Plaerdemavida, és una de les donzelles de Carmesina, i un gran pilar per a la princesa.

Aquesta dona té un paper crucial entre la relació de Tirant i Carmesina, és un personatge que només pensa en el sexe. S’excita veient les escenes sexuals entre Tirant i Carmesina, ja que ella no té el seu home.

El que podem dir de Plaerdemavida és que es una dona més lletja que un pecat , és a dir que no compleix cap ideal de bellesa de l’època, ni en el blanc dels ulls, això quan requereix a l’aspecte físic.

Aquesta donzella a nivell personal, la caracteritzem com una persona astuta, que viu cada instant de la seva vida com si fos únic, en algun moment del relat podem veure que es envejosa i molt exagerada, també xafardera i infantil. Tota aquesta enveja té una clara direcció: Tirant, perquè ell està amb la persona que ella desitja, ja que té clares tendències lesbianes cap a Carmesina.

Tot i que de vegades té un llenguatge molt culte, podem observar que la majoria de vegades s’expressa de forma molt vulgar, de manera que sembla estúpida i profana, sol utilitzar frases fetes prehistòriques, refranys, etc. A part de totes aquestes característiques també es molt espontània, simpàtica i desvergonyida, alguna cosa bona hauria de tenir Plaerdemavida.

TÒPICS LITERARIS

Escriviu un text expositiu que porti per títol “Els tòpics literaris en la novel·la cavalleresca de Tirant lo Blanc”.

Al llarg d’aquesta novel·la cavalleresca podem trobar diferents tòpics literaris, per exemple:

- El “Carpe diem” que significa aprofitar el dia, aquest tòpic ens el transmet Plaerdemavida, quan explica a Tirant i Carmesina que han d’aprofitar cada moment quan estan junts.

- El tòpic “locus amoenus” que idealitza la natura i va relacionat amb l’amor, aquest tòpic ens el transmet Tirant lo Blanc quan esta junt a Carmesina, ja que es troba en un lloc idealitzat.

- “L’amor cortès” entre els protagonistes Tirant i Carmesina, es veu el pacte amorós entre la dama i el cavaller, també observem el vassallatge de Tirant respecte a la seva estimada, l’ideal de bellesa de Carmesina i l’amor fidel del cavaller.

- Després està el fet que carmesina es cruel quan rebutja a tirant, ella li manifesta que encara no poden estar junts.

- “L'ideal cavalleresc”, que Tirant gracies a les seves batalles es guanya el respecte de tothom , així doncs Tirant lo Blanc és caracteritza per tenir un ideal cavalleresc.

- “Beatus ille” que consisteix en retirar-se a una vida al camp, deixant de banda la ciutat. Ho podem trobar quan Guillem de Varoic es fa ermità.

- “Collige virgo rosas” : el trobem en Plaerdemavida quan incita a Carmesina a disfrutar de la seva joventut.

- “Furor amoris” : ja que Tirant en enamorar-se li diu al seu cosí que té un mal molt gran.

- “Militia species amor est” : trobem un paral·lelisme entre la guerra i l’amor, per tant entenem que l’amor també es una guerra.

TIRANT ENAMORAT

Poseu-vos a la pell de Diafebus, coneixedor del mal d'amor de Tirant. Redacteu una carta que aquest li fa arribar tot aconsellant-lo en aquesta situació.

Estimat cosí:

Últimament t'he vist una mica apagat, trist, com si no tinguessis ganes de viure. Tinc coneixement del teu enamorament de Carmesina, i he arribat a la conclusió de que aquesta és la causa del teu comportament dels últims dies. Com cosí teu que sóc, em veig en l'obligació d'ajudarte, i per això t'escric aquesta carta. Primer de tot, hauries de parlar amb Plaerdemavida, ella és qui millor coneix a Carmesina, i fer-li cas en tot el que ella et digui, al cap i a la fi ella és qui més t'ha ajudat fins al moment. Has de tenir paciència, i entendre que Carmesina és la filla de l'Emperador, i que només podràs apropar-te a ella quan ella ho decideixi. Mentrestant, has de seguir fent mèrits per a guanyar-te el seu amor. No deixis de banda la guerra, perquè com més èxit tinguis, millor visió de tu tindrà l'Emperador, i això et donarà una posició privilegiada en el moment en que decideixi casar-la. Per fer tot això, evidentment, hauràs d'animar-te, perquè tu millor que ningú saps que un capità desanimat, transmet al seu exèrcit aquest mateix sentiment, i això fa perdre batalles. Recorda el teu aprenentatge amb Guillem de Varoic, lluita pel que vols, i sobretot no et rendeixis mai, perquè es millor morir de peu que viure de genolls.

Signat: Diafebus

BELLESA FEMENINA

A partir de les descripcions que apareixen sobre la dama Madresilva, la bella Agnès, Carmesina i altres figures femenines, quines són les característiques que més es valoren en una donzella? S'assemblen a les que es valoren avui dia? Raoneu-ho i elaboreu-ne un mapa conceptual o quadre resum.

Blancor en la pell, cabellera rossa i llarga encara que el pèl pot estar recollit, amplis fronts (de vegades depilats) rostre ovalat, ulls petits, vius i riallers, nas petit i agut, llavis petits i rosats, tors prim i complexió òssia, malucs estrets, mamelles petites i ferms i mans blanques i primes.

Actualment les qualitats que es valoren en les dones són, algunes, bastant diferents, per exemple: agraden les pells morenes, les cabelleres llargues i sense recollir, el color encara es manté, són preferides les rosses. Respecte al rostre, ulls grans i que transmetin passió, el nas petit però arrodonit, llavis ni molt petits ni molt grans, rosats i carnosos. Tors prim i malucs estrets encara es manté, però ara són preferibles les dones amb corbes.

MÓN BÈL·LIC

Confeccioneu una llista de termes relacionats amb el món bèl·lic que apareguin a la novel·la. Classifique-vos per grups temàtics (armes, indumentària, tipus d'enfrontaments...) i, si voleu, il·lustreu-ho amb imatges.

Armes:

Espases, llances, coltellines, ballestes, arcs, atxes (mena de destral), dagues, bombardes, magranes, copagorja (mena de punyal d'un pam o pam i mig de llarg amb doble tall), passador (sageta aguda i penetrant usada com a projectil de la ballesta),

Indumentària:

Camisa de tela de França, tarja (escut lleuger), capellet de flors, pavès (escut llarg, rectangular i oblong, quie servia per protegir els ballesters), bacinet ple de foc (casc de forma ovoide que es duia a sota de l'elm), bancs petjats (aparells de guerra que cobreixen els soldats quan s'acosta l'enemic), cimera (ornament que es duia damunt del casc, amb figures o senyals heràldics), bavera (peça del casc que protegeix la part de la boca i el mentó), cabasset (casc semiesfèric, sense protecció a la cara), guardabraç (peça de l'armadura que protegeix el braç), arçó (estructura de la sella, en forma de U), arnès (conjunt d'armes defensives del cavaller i el cavall), arnesos blancs (armadura completa), elmet (casc més lleuger que el bacinet), rest (ganxo de ferro que duien les cuirasses a l'altura del pit, per aguantar la llança), revolt (cantell superior de l'escut), maniple (corretges interiors de l'escut que permetien que el cavaller el tingués ben subjecte), manyopa (mena de guant d'acer que protegeix la mà i l'avantbraç del cavaller).

Tipus d'enfrontament:

"A tota ultrança" ( a mort), "a peu o a cavall", justes, guerres, abordatges, creuada, assalt.

UN BON CAVALLER

Definiu les característiques del model de cavaller a partir de la figura de Guillem de Varoic. Expliqueu l'origen del mot cavaller i qualifiqueu amb vuit adjectius les virtuts que han de tenir.

Els cavallers havien de ser homes forts i molt virtuosos, lleials i piadosos, perquè protegissin i defensessin la gent senzilla, a fi que ningú no n'abusés. Per tant, també havien de ser coratjosos, i més valents que qualsevol altre, de manera que pugui perseguir la maldat, sense témer ni ignorar els perills que se'n pugin derivar. D'altra banda el cavaller ha de ser afable, graciós i accessible per a la gent de qualsevol condició.
Tal com ho explica el llibre, al capítol 32 aquest és l'origen del mot cavaller.
"Havent desaparegut del món la caritat, la lleialtat i la veritat, començà a regnar-hi la mala voluntat, la injustiícia i la falsedat, cosa que va confondre i desviar el poble de Déu; perquè Déu ha de ser estimat, descobert, honrat, servit i temut en tot el món. Al principi la justícia que era poc apreciada per manca de la caritat, per això fou necessari i convenient que fos restablerta feliçment amb tot l'honor.
>>Per aquesta causa el poble va ser dividit en grups de mil persones, i entre cada mil es va elegir l'home més afable, més savi, més amable, més lleial, més fort i amb més empenta, de virtuts i bons costums millors que tots els altres. Posteriorment, van fer cercar entre totes les bèsties la més bella, la que més corregués, la que pogués suportar més feina i la que fos més convenient per servir l'home; entre tots van triar el cavall i el donaren a l'home que havia estat elegit entre mil. És per això que aquell home fou anomenat cavaller, perquè havien acoblat la bèstia més noble amb l'home més noble.